dissabte, 16 d’octubre del 2010

Norbert Font i Sagué, geòleg

La revista Muntanya (890, agost 2010) ens lliura un nou article sobre Font i Sagué, en aquest ocasió Carmina Virgili ens documenta l’obra geològica, en la que també destaca com pioner en la sistematització del vocabulari geològic en la nostra llengua, que és amb molt poques diferencies el que encara seguim utilitzant.

Dona, Espeleologia i Canyons

"El proper cap de setmana del 23 i 24 d'octubre tindràn lloc a Cal Ganxo (Castelldefels) les Jornades d'Espeleologia i Canyons amb les que conclourem els actes previstos durant aquest any dins del marc de Dona i Esport.

Aquestes Jornades estàn obertes a tothom i comptaràn amb la presència destacada de Carmen Portilla, també amb una de les participants en l'Expedició Gocta 2010 i moltes xerrades i sessions pràctiques més que podeu trobar detallades en el programa.

Aquestes xerrades són obertes i gratuïtes a tothom que vulgui venir a passar una estona amb nosaltres, però el fet de pagar la inscripció dóna dret als obsequis, a la participació en el sorteig de material i a més o menys àpats depenent de la modalitat d'inscripció escollida".



"Esperem que us animeu a participar-hi."

Situació del Centre d'Activitats Ambientals Cal Ganxo. Camí de Cal Ganxo s/núm. Castelldefels


Inscripcions en aquest enllaç.

Informació extreta de la pàgina web de la Federació Catalana d’Espeleologia

divendres, 15 d’octubre del 2010

Resistència de les cordes

Eric Sanson publicà en la pàgina del Speleo Secours de l’Isere un article sobre el desgast de les cordes en una situació real al Gouffre Berger. En aquesta experiència la corda va ser utilitzada 400 cops (anada i tornada) en quinze dies. En un tram en ple buit, a prop del fons del pou, és va trencar la “camisa” de la corda.

La corda es va tallar en trams de 2 metres i s’analitzà, tram per tram, en el laboratori de Petzl, aquest son el resultats.

Conclusió: El pas repetit per una corda debilita la seva resistència, especialment en la zona de frenada del descensor. Una ruptura de la “camisa” pot aparèixer aleshores en ple descens. Tot i sense fricció, la corda pot haver perdut les tres quartes parts de la seva resistència original. La ruptura de la funda és el que motiva el rebuig de la corda abans que es converteix en perillosa, aquesta és una característica essencial que explica l'absència gairebé total del trencament de la corda durant l'ús normal de l'espeleologia



L’amic Josep Guarro ens recomanà la lectura i difusió d’un interessant article i banc de proves sobre la resistència de cordes publicat per en Miguel Castro i Manuel Jiménez, en la pàgina del grup Tritón (abril 2010).




dijous, 14 d’octubre del 2010

Travessía Tete Sauvage (Bassaburuki Leizea) - Sala de la Verna

Aprofitant l’accés artificial a la Sala Verna, aquesta travessada és una de les més populars i constitueix la clàssica per excel•lència del massís de la Pedra de Sant Martí.

En aquest bloc ja n’he parlat anteriorment, però aprofitem l’emissió televisiva de Temps d’Aventura en TV3 del reportatge del 30.09.10 amb el títol, un xic exagerat, de 1000 metres sota terra,  per subministrar-vos més informació.

Travessa del SIE Tarragona, del mínut 5' 25" al  17' 24"



Butlletí del Grup Espeleològic de Geologicas de Madrid (2002)




Panoramica de la Sala de la Verna per Sergio Laburu





Sense oxigen? (2)

En aquest anterior post reproduíem un article poc afortunat sobre l'exploració de la Krubera - Voronja publicat en el diari 10 minutos, que constituïa una reedició del aparegut prèviament a l'edició digital de la revista Desnivel.

Posant les coses al seu lloc hem rebut la carta que incrustem a continuació signada per l’equip internacional d’exploracions subterrànies Cavex Team.




dimecres, 13 d’octubre del 2010

Retorn a les Coves dels Cristalls

Novament les fabuloses coves mexicanes dels cristalls de guix estan d’actualitat.

Progressant en les investigacions d'aquestes geodes en el districte de Naica, s’han localitzar noves cavitats amb formacions igualment excepcionals.

Destaquem que el descens pel Robin Hole -150m amb tècniques espeleològiques han donat accés a la nova Palacios Cave.

En el canal de National Geographic s’hi troben una bona col•lecció de vídeos i fotografies, de les que en aquest article incrusto una selecció del material produït per Speleoresearch & Films / Oscar Necoechea.

















dimarts, 12 d’octubre del 2010

Eric Establie és mort!


Els espeleosubs anglesos, després de curt-circuitar el tap de sediments han localitzat el cos del malograt Eric a uns 900-950m de l’entrada del sifó a una fondaria de -70m.

Corpresos per la noticia, manifestem l nostre mes profund condol a familiars amics, socorristes, i al mon espeleologic en general. Descansi en pau.



Nota anterior


Els cianobacteris de la Cova Gelada

La cova Gelada és una petita cavitat alacantina d’escassos 10 metres de longitud on Antonia Martínez i Antonia Dolores Asencio del Departament de Biologia Aplicada de la Universitat Miguel Hernández han identificat vint-i-dos cianobacteris, deu dels quals no havien estat documentats en cavitats.

Fruit del seu treball han publicat un article amb el títol Distribution of cyanobacteria at the Gelada Cave (Spain) by physical parameters, en la prestigiosa publicació de la National Speleological Society, Journal of Cave and Karst Studies, en el seu volúm 72-1 (abril 2010).

Les espècies estudiades s'inclouen en l’ordre Croococcals (77,30%), seguit per l'ordre Oscillatorials (13,60%) i pels ordes Nostocals (4,55%) i Stigonematals (4,55%). Els valors extrems dels paràmetres mediambientals es presenten per a cada tàxon de la cavitat.

Tot seguit incrustem l’article citat, que constitueix un dels primers treballs sobre aquesta temàtica referits a cavitats properes, avançant per una línia d’investigació a la que se li està atorgant molt interès arreu.

01

Afegim la fitxa d’aquest cavitat procedent del catàleg espeleològic provincial alacantí.




dilluns, 11 d’octubre del 2010

Fotografiant la Busa del Castel Sotterra

L’admira’t espeleo-fotograf Antonio Danieli, un dels fundadors de l’equip fotogràfic internacional La Salle ens presenta tres fotos d’aquesta interesant cavitat conglomeratica que varem tenir l’oportunitat de visitar ja fa més de trenta anys.

En la darrera, i següent foto, ens apunta alguns detalls de la seva realització que considero força interessants:

- Per fotografiar en entorns tan complexos com son els pous és fonamental comptar amb gent preparada i capaç de controlar la il•luminació. 
- Persones capaces d’endevinar on vol el fotògraf les llums.
- Persones qualificades per comprendre les necessitats de la composició i disposades a proposar noves solucions.
- Persones pacients i entregades a un treball dur fent part de l’equip de realització que situa els llums en llocs gens casuals.

En aquest cas la part creativa fou recolzada per Michel i executada pels meus companys venecians, de San Marco, un grup ben unit i motivat. Gràcies amics.

En la foto hi han cinc persones involucrades. És va equipar un segon pou i una travessa lateral i es van distribuir sis flash. La imatge es va fer per 3D, és a dir amb la geometria més complicada de visuals.

Es va invertir una hora i mitja..., que el pobre Massimo va romandre penjat.


D’aquesta cavitat i del relleu conglomeratic del Montello teniu referències a l’espeleobloc en aquest dos articles.

http://espeleobloc.blogspot.com/2008/11/el-carst-conglomeratic-del-montello.html
http://espeleobloc.blogspot.com/2008/03/conglomerats-i-rascler.html

Sense oxigen?

Publicat al diari gratuït 20 minutos del dijous 7 d’octubre del 2010.

Lamentablement el interès del periodista, per tal d’aconseguir titulars impactants, només denota la seva ignorància, destacant i interpretant erròniament el que no és rellevant d’aquesta activitat.

diumenge, 10 d’octubre del 2010

Jaskinia Wielka Śnieżna


Descoberta en 1959 per espeleòlegs polacs de Zakopane, ja té un recorregut de 23.619m i un desnivell de -824 el que la situa en primer lloc de les cavitats de major profunditat del país. Situada en la cadena dels Tatras occidentals, actualment te cinc entrades i es preveu que pugui connectar amb la segona cavitat de més gran desnivell, la propera Śnieżna Studnia.


En aquest article us presentem dos vídeos, el primer un curt fragment de l’entrada, de la que prou apropiadament correspon a la denominació de “Gran Cova Gelada”


En el segon de 16’ constitueix una visió global de la cavitat.



Podeu trobar més infromació en aquest enllaç.